Dos anys del 10J, el dia que el poble català s’aixecava massivament en contra de les últimes decisions preses pel govern espanyol, el dia que cridàvem quina era la solució dels nostres problemes: la independència de Catalunya. Des d’aquell dia s’ha tergiversat com va ser aquella manifestació tantes vegades com s’ha pogut, minimitzant-la, canviant-ne el motiu o simplement dient que només era en contra de la sentència del TC. Però els que hi érem vam sentir com la gent cridava independència, i vam veure com les pancartes reflectien el malestar amb l’estat espanyol i en demanaven una separació definitiva. Aquella manifestació va serreivindicativa, alegre i pacifica, com som els catalans.
Des d’aquell dia el volum d’independentistes ha anat creixent dia a dia, com també ho han fet els partits que treballen per aconseguir un estat propi. Així doncs, en créixer el nombre d’independentistes, també van créixer les maneres d’entendre la independència amb un seguit de partits que van néixer amb objectiu que Catalunya tingui poders d’estat. A les eleccions catalanes del 2010, el vot independentista va estar dispers entre CiU, ERC i les noves formacions, com Dcat, que vam néixer d’aquella històrica jornada de juliol.
Des d’aquell 10 de juliol cada dia hi ha més gent que creu en l’estat propi i lluita per aconseguir-lo. El moment dels vots de càstig s’ha acabat i ha arribat el moment de salvar el nostre país petit de la dependència. Tenim una majoria social independentista creixent tot i que només es pot reflectir fidelment d’una manera: al Parlament, amb la unitat de totes les forces que treballen per la independència. Tenim un poble disposat a salvar el seu país i això és el més important que podem tenir, ara ha arribat l’hora que totes les forces polítiques catalanistes demostrin que també ho volen. I, no ho oblideu mai, aquell 10 de juliol va ser l’inici del final... de la dependència.
Des d’aquell dia el volum d’independentistes ha anat creixent dia a dia, com també ho han fet els partits que treballen per aconseguir un estat propi. Així doncs, en créixer el nombre d’independentistes, també van créixer les maneres d’entendre la independència amb un seguit de partits que van néixer amb objectiu que Catalunya tingui poders d’estat. A les eleccions catalanes del 2010, el vot independentista va estar dispers entre CiU, ERC i les noves formacions, com Dcat, que vam néixer d’aquella històrica jornada de juliol.
Des d’aquell 10 de juliol cada dia hi ha més gent que creu en l’estat propi i lluita per aconseguir-lo. El moment dels vots de càstig s’ha acabat i ha arribat el moment de salvar el nostre país petit de la dependència. Tenim una majoria social independentista creixent tot i que només es pot reflectir fidelment d’una manera: al Parlament, amb la unitat de totes les forces que treballen per la independència. Tenim un poble disposat a salvar el seu país i això és el més important que podem tenir, ara ha arribat l’hora que totes les forces polítiques catalanistes demostrin que també ho volen. I, no ho oblideu mai, aquell 10 de juliol va ser l’inici del final... de la dependència.
