Breu introducció sobre mi i tot el que m'envolta.

Aquesta és, segurament, l'entrada més narcisista que hauré fet mai, però he considerat que l'havia de fer, perquè per entendre el que penso, s'ha de saber d'on vinc.

Vaig aparèixer a aquest món amb les olimpíades de Barcelona, i he viscut a la ciutat comtal des de aquell moment, suposo que és per això que sóc amant dels pobles petits de muntanya i de les ciutats petites amb encant. He crescut entre Sant Gervasi, tocant a Gràcia, i la Vila Olímpica, però a aquesta segona hi he estat poc perquè és un barri residencial i amb poc moviment diürn, i com que m'agrada moure'm, mai m'ha molestat haver d'agafar el transport públic -i tren de vegades- per conèixer llocs nous i veure racons de la ciutat dels que no en coneixia l'existència. La universitat m'ha convidat a sortir del meu barri -ja que estudio al costat de l'Hospital Clínic a l'eixample- i això ha fet que, definitivament, no pari gaire pel meu barri.

Estudio Publicitat i Relacions Publiques a un centre adscrit a la Universitat de Barcelona, que es diu Escola Superior de Relacions Publiques i està al recinte industrial al costat del Hospital Clínic. Haig de reconèixer que vaig tenir debats interns molt intensos per triar la carrera, però finalment vaig decidir que em dedicaria al protocol i que aquesta era la carrera més apropiada, més endavant he descobert, i a dia d'avui contemplo, més sortides d'aquesta carrera com la propaganda electoral o la comunicació política. Abans d'arribar a la universitat vaig passar per l'IES Icària, anteriorment pel Bogatell i la primera etapa la vaig passar al Tàber, una escola molt bonica a dalt de tot de gran de Sarrià.

El meu interès per la política, no sé exactament quan va començar, a casa els hi ha agrada la política i els he sentit debatre des de el dia que vaig néixer, -sempre amb un caire independentista inqüestionable- mai he tingut la sensació que ningú m'empenyés a interessar-m'hi, però ho van aconseguir, sobretot van aconseguir transmetre'm l'estima cap a Catalunya i això porta que als 16 anys tingui la sensació que m'haig de moure. Quan vaig voler fer un pas cap a la política, vaig tenir claríssim cap on era, destinació: JERC. I així doncs, a principis de setembre de 2008 entro al casal de les JERC Sant Martí, on vaig tenir un primer contacte amb la política de partit, un any després vaig passar a Esquerra Independentista, però les condicions estudiantils em van allunyar de la política, fins a l'estiu quan vaig tornar a tenir contacte amb la gent d'EI, i a mitjans de setembre vaig tornar a rependre la meva vida política, creient sense cap dubte, amb Solidaritat Catalana per la Independència.


Si una cosa no t'agrada, 
arromanga't i canvia-la. 
                   -Esteve Tura Ros