Mai no us heu preguntat com pot ser que professions amb tanta presència femenina, com la cuina o la perruqueria, tenen al capdavant homes? La majoria de persones que treballen al camp de la cuina són dones, a causa dels seus antecedents històrics evidents, igual que la perruqueria, però al capdavant hi ha una majoria d'homes. Un escenari semblant el podem veure pel que fa els estudis, les noies treuen més bones notes de mitjana, però el TOP10 de les notes són de nois.
Quan els homes ocupen un tant per cent baix en una professió, o posseïxen unes notes mitjanes més baixes que les noies, la probabilitat de que siguin els millors baixa respecte les dones, però contràriament al que el sentit comú ens convida a pensar, els homes posseïxen les posicions més rellevants en ambdós àmbits, aquest fenomen té una explicació sociològica.
La sociologia explica que, les noies de petites són socialitzades per no cridar l'atenció, ni ser líder o posicionar-se al capdavant d'un projecte, sinó que tot al contrari treballar però sense destacar. Els nois, en canvi, són socialitzats per exercir de líders i busquen que la gent els obeeixi, i destacar. Per això, els nois, tant a la vida professional, com a la vida escolar, a la que rendeixen d'una manera notable, ( igual que la majoria de noies) es veuen empesos a destacar i la seva competitivitat crònica els motiva d'una manera exagerada, fent-los arribar al capdamunt, també estan dotats de una agressivitat que ha estat motivada al llarg dels anys per diferents joguines i actituds dels adults, que les noies no posseïxen.
Vist el panorama la solució sembla simple: cal educar les noves generacions d'una manera diferent, tan per part dels pares com per part dels professors, basicament cal canviar la concepció mental de la gent que està educat a l'antiga i està educant a les noves generacions, ja que si no es canvia la mentalitat, la idea preconcebuda de les diferències entre els homes i les dones, les noves generacions creixeren amb idees molt semblants a les dels seus predecessors, ja que aquests els hi hauran inculcat el que ells tenen al cap. Una bona idea, fer cursos als professors per explicar-los-hi tot això i com ho poden canviar, com fer una educació molt més igualitària, partint sobretot, de la participació a classe, que normalment és notablement baixa per part de les noies, quan hi ha un 50% de cada sexe.
"El dret al vot i la igualtat de drets civils són reivindicacions justes,
però la veritable emancipació no comença ni a les urnes ni en els tribunals,
sinó en l'ànima de la dona"
-Emma Goldman (1869-1940)
Quan els homes ocupen un tant per cent baix en una professió, o posseïxen unes notes mitjanes més baixes que les noies, la probabilitat de que siguin els millors baixa respecte les dones, però contràriament al que el sentit comú ens convida a pensar, els homes posseïxen les posicions més rellevants en ambdós àmbits, aquest fenomen té una explicació sociològica.
La sociologia explica que, les noies de petites són socialitzades per no cridar l'atenció, ni ser líder o posicionar-se al capdavant d'un projecte, sinó que tot al contrari treballar però sense destacar. Els nois, en canvi, són socialitzats per exercir de líders i busquen que la gent els obeeixi, i destacar. Per això, els nois, tant a la vida professional, com a la vida escolar, a la que rendeixen d'una manera notable, ( igual que la majoria de noies) es veuen empesos a destacar i la seva competitivitat crònica els motiva d'una manera exagerada, fent-los arribar al capdamunt, també estan dotats de una agressivitat que ha estat motivada al llarg dels anys per diferents joguines i actituds dels adults, que les noies no posseïxen.
Vist el panorama la solució sembla simple: cal educar les noves generacions d'una manera diferent, tan per part dels pares com per part dels professors, basicament cal canviar la concepció mental de la gent que està educat a l'antiga i està educant a les noves generacions, ja que si no es canvia la mentalitat, la idea preconcebuda de les diferències entre els homes i les dones, les noves generacions creixeren amb idees molt semblants a les dels seus predecessors, ja que aquests els hi hauran inculcat el que ells tenen al cap. Una bona idea, fer cursos als professors per explicar-los-hi tot això i com ho poden canviar, com fer una educació molt més igualitària, partint sobretot, de la participació a classe, que normalment és notablement baixa per part de les noies, quan hi ha un 50% de cada sexe.
"El dret al vot i la igualtat de drets civils són reivindicacions justes,
però la veritable emancipació no comença ni a les urnes ni en els tribunals,
sinó en l'ànima de la dona"
-Emma Goldman (1869-1940)
Estan molt bé aquestes refleccions però saps que no canviará el món d'un dia per l'altre no? I tampoc penso que hi hagin formes de canviar la educació. És trist, pero res d'això canviará fins d'aqui a moooooooolts anys
ResponEliminatrobo que parles sense saber de què va el tema i d'una forma molt planera i gens específica
ResponEliminaÀnònim 1: Sé que sonarà molt idil·lic, però si no aspirem a canviar les coses mai canviaràn, i realment n'hi ha que són gairebé imposible, però no és el cas, les dones adquireixen drets cada dia, només cal veure com eren tractades als anys 70 i com ho són avui, l'evolució és constant.
ResponEliminaAnònim 2:Tot l'exposat en aquest article ha estat tret de les classes de sociologia que porto l'últim quatrimestre fent, tot explicat pel meu professor de la matèria que és un dels sociolegs més importants d'aquest país. Si entens bé el que expliques, no cal ultilizar tecnicimes, sobretot quan parlem de coses que es poden explicar sense cap problema amb un llenguatge planer.
esto en q idioma esta? es que soy d gerona y no entiendo nada. Que allí por el centro habláis muy cerrado.
ResponEliminaNo entiendo con qué intención va este comentario, pero cualquiera que sepa hablar catalán entiende a la perfección lo que pone, así que sólo cabe añadir que "si no et sents a gust llegint un bloc en català, marxa".
EliminaSóc l'anònim 2, el meu comentari anava dirigit a la part final del text. Sóc estudiant d'últim curs d'una carrera de la branca de ciències de l'educació i si això ha sortit recentment per boca del teu professor és que està una mica bastant desfasat en el temps, que s'actualitzi, i tu també ja que has d'escriure amb coneixement de causa.
ResponElimina