Convergència i Unió ha estat el punt de mira aquests últims dies, ja que, la seva política de l'"ambigüitat profunda" pel que fa la independència del nostre país ens té a tots esparverats. CiU és - i ha estat sempre - una coalició de partits, que malgrat les seves diferències ha actuat sempre com a bloc polític, presentant-se conjuntament a les eleccions, i conseqüentment governant conjuntament i recolzant-se mutuament quan estaven a l'oposició, com a bon matrimoni que són. Però les declaracions dels últims dies rebel·len una discrepància - més aviat rellevant - pel que fa la independència del nostre país, ja que els dos màxims representats d'aquesta coalició tenen opinions ben contràries en aquest tema, mentrestant l'un es declara independentista i va a votar a la consulta del 10A, l'altre exposa el seu nul independentisme, així que CiU diu és independentista però diu que no ho és, tot alhora.
Hem de tenir en compte que el nostre president ha fet declaracions que es resumeixen en "jo, sóc independentista però CiU no", senyor Mas si és així, s'ha equivocat de partit! ell mateix va votar a la consulta de Barcelona Decideix però va votar d'amagat, també veiem a Pujol Jr. que es declara independentista ferm però constata que CiU va dues passes enrere la de la societat civil, el convido a que pressioni cap endins a part de xerrar cap enfora, a més, un gran nombre de diputats de CiU s'han declarat independentistes però ahir varen votar tots en blanc. L'etern " si però no" pel que fa la situació nacional de Catalunya, actualment, esquerda suaument el partit esmentat, donant peu a escenes tant lamentables com les declaracions del senyor Durant revelant el vot de la senyora Ortega, com el nen de tres anys que se sent dolgut perquè la professora li ha dit que no tiri més pedres i ell delata a la seva amiga amb un infantil "ella també ho fa!"
Una vegada més CiU ha interpretat el paper del català poruc, que diu amb la boca petita que és català, el culpable de la situació actual. Excel·lentíssims convergents - als d'unió ja no els hi demano res - deixeu les paraules i arrenqueu amb els fets, dir que és independentista és bonic, però actuar com a tal és l'únic que realment compte. El poble està madur, es mou, diumenge va parlar i ho farà tantes vegades com calgui, té clar el que vol i el que necessita, dins una espanya que s'escorra en una crisi eterna, dins una espanya opressora que maltracta la nostra cultura i ens bombardeja mediàticament, estem fins al monyo de ser cornuts i pagar el beure, volem llibertat i respostes clares, deixeu el "som una mica d'aquí però també som una mica d'allà" que us aconseguia tants vots, les coses han canviat, a veure si el que va ser la vostra gràcia esdevindrà la vostra desgràcia.
La política o te la fas o te la fan.
-Joan Fuster
