La guerra civil va començar després d'una república mal portada, que, tot i tenir una molt bona lletra no s'hi va saber posar la música, la crisi econòmica i un seguit de factors més van accelerar els problemes interns i l'any 1936 esclatava la guerra civil. Després de l'espantosa guerra, Franco pujava al poder, i amb ell, una de les dictadures més demolidores de la història contemporània europea. El franquisme, va tancar les portes d'Espanya cap al món (sobretot en la primera fase), va donar poder a l'església atorgant-li el poder de decidir sobre la moral ciutadana, de la mà d'aquesta, va posar en pràctica un masclisme sever i va aplicar una brutal repressió contra el català, els catalans i tot el que tingués a veure amb nosaltres, entre moltes altres aberracions. Després d'aquest sòrdid per període, el 20 de novembre moria Franco i amb ell el seu règim. Posteriorment es va iniciar un procés cap a la democràcia anomenada transició, on teòricament, s'havia d'arribar a un estat totalment lliure, amb la democràcia com a punt de referència, en aquest punt, encara devem raure en la transició.
Després d'aquesta breu menció a la història d'Espanya, centrem-nos, Manuel Fraga Iribarne, és a dia d'avui un personatge digne de ser estudiat, de fet, ja fa anys que jo és! La trinca li cantava "Manolo, ai Manolito. Fot-els-hi canya, fot-els-hi canya. Perquè Manolo "Tú eres España"." I és que aquest particular -he sigut benavolent amb l'adjectiu - personatge que va estudiar dret, polítiques, i economia, i l'any 1962 va entrar en l'escena política del moment, quan la moral estricta es relaxava hi havia una onada de "renovació"- si li podem dir així-, i col·laborant amb el franquisme va acceptar ser ministre de Turisme i Informació, on va promoure la insípida i inútil, llei de llibertat de premsa, que només era el mateix de sempre però amb un nom més bonic, seguint la tònica d'aquell moment. Després de protagonitzar diferents escàndols, l'any 1969 va desaparèixer de la primera línia política, ja que els tecnocràtes van prendre més poder, i el 1973 Franco el va esbandir cap al Regne Unit.
I sense perdre passada, a la que Espanya va deixar de ser una dictadura, ja hi era allà sent ministre d'Interior amb Arias Navarro, però la jugada no li va sortir del tot bé i va acabar fundant Alianza Popular, que més endavant seria l'actual Partit Popular, del qual n'esdevindria el president i posteriorment li donaria les eines per setr ser president de Galicia fins l'any 2005.
I és que aquest energumen ha participat a l'actual democràcia espanyola en tot moment, als seus gairebé 90 anys, no ha parat mai de fer política, amb aquesta perpotència i antipatia que el caracteritza. Tothom ha de poder exercir la democràcia -de fet, aquesta és la seva gràcia- però algú que ha col·laborat en un règim franquista, no pot entrar a la democràcia exempt de qualsevol culpa, sense que es digni a demanar perdó o a donar un minim argument dels seus actes. Però ningú li diu res, ningú s'hi enfronta, tot i que, clar, s'ha de tenir en compte que els seus col·legues i ell, durant la transició van fer la constitució que avui ens escanya i que proveeix les eines de maltractament del poble català. Així doncs, les coses no han canviat tant, i el nostre estatut n'és un clar exemple, com també ho és, que seguim tenint una constitució de l'any 1978, i el fet de que el senyor Manuel Fraga Iribarne ha pogut participar a la democràcia espanyola i morirà al llit sense ser jutjat, tot i haver col·laborat amb en franquisme activament.
“No n'hi ha prou amb saber, també s'ha d'aplicar.
No és suficient voler, també s'ha de fer.”
