Fa dies que podem veure els anuncis de la Vanguardia que s'està a punt d'editar en català, cosa que ens hauria d'omplir d'una alegria desmesurada a tots. Un diari d'àmbit català que es va fundar l'any 1881, tot just ara deixarà de ser editada només en espanyol, 130 anys després serà editada amb l'idioma del seu país: felicitats! Durant aquests 130 anys, el català, la nostra llengua les ha passat magres, ha sigut agredida, minoritzada, maltractada, i s'ha vist amenaçada per l'espanyol, que és molt més fort que ella a causa d'una imposició estatal, entre altres raons, i tot just ara s'edita en la nostra llengua.
I el que sembla un gran pas, una gran decisió política com és aquesta ha hagut de ser provocada pel poble, un poble que ell sol, s'ha aixecat i ha decidit cap on volia anar, cap on havia de caminar, i a causa d'aquest moviment la Vanguardia s'ha editat en l'idioma del seu país, ja ho diu l'Oriol Pujol que van dues passes darrere la societat, i no els fa vergonya! un poder tant important com els mitjans de comunicació i que no s'utilitzi la llengua de la gent que el llegeix? Renegats. Però a tothom li sembla genial, quin gran pas, els ho diré clar: hi ha un gran pas però l'ha fet la societat, ells només van darrere. A més, no ens equivoquem, encara que s'editi en català, seguirà dient el mateix que deia quan només s'editava en espanyol, segueix havent-hi la mateixa gent darrere, encara que hagin canviat les formes no ha canviat el fons.
“Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants;
només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen”
-Manuel Sanchis Guarner
“Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants;
només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen”
-Manuel Sanchis Guarner
