Ja arriba la consulta d'independència a Barcelona, que culmina totes les consultes d'arreu del territori començades a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009. Aquestes són fruit dels anhels de llibertat d'aquest país que s'ha vist cada vegada més ofegat per les decisions de l'estat espanyol i també, per una crisi financera que sembla que no ha de marxar mai, i els catalans, per fi emprenyats -ja era hora, companys!- han organitzat actes reivindicatius i s'han expressat a com han pogut, i una de les maneres ha sigut fer consultes populars, que tot i no ser vinculants, tenen un poder molt més important. Les consultes han complert tres funcions clau: la primera i la més important, crear il·lusió, transmetre un bri d'esperança als independentistes que han sigut tantes vegades tractats d'utòpics, demostra'ls-hi que allò pel que lluitaven era possible, com qui fa fora la boira que no els deixa veure el pic d'aquella muntanya que escalaven amb tant esforç, la segona, és explicar al món que aquí hi ha un problema que intentem resoldre pacíficament, i la premsa estrangera així ho va explicar al món i la tercera és contribuir en que la independència fos un tema debatut en cada racó de la nostra societat, des del veïnat fins al parlament.
Convergència i Unió també s'ha hagut de posicionar, com tots els altres partits, però aquest destaca per la seva divergència d'opinions en aquest tema, i és que, tenim a tot el partit en un bon atzucac, el "si però no" de Mas queda inhabilitat per la demanda de la societat d'una resposta clara. Tot i així, ha tornat a fer un "tot i que" dels seus, "votaré, tot i que ho faré anticipadament i fent el mínim soroll" i així el president del nostre país vota d'amagatotis, la figura més important de Catalunya es pronuncia políticament en un tema de màxima importància com qui fa quelcom que està malament. A CiU hi podem trobar opinions per tots els gustos - aquesta és la gràcia del partit-, Oriol Pujol es declara independentista ferm i la senyora Bozal, quan era advocada de l'estat a Catalunya, va posar pals a les rodes a les consultes en les quals ara vota, ara legitima quelcom que al seu dia va intentar frenar, ha canviat de parer senyora Bozal? d'això se'n diu ser de conveniència o bipolar, depèn de l'humor amb el que ho encaixis. I per rematar aquest combinat tant fantàstic i tant cohesionat, ens cal recordar al senyor Durant, que ja ha dit que Espanya no es pot partir de cap manera, però el seu company decoalició diu que si a d'independència, com pot ser que en una metixa llista electoral es digui que si i que no a la independència del seu país alhora, quina cosa tan esquizofrènica!
Tot i això, cal remarcar que el panorama polític ens premia amb declaracions d'altres partits d'allò més interessants, Joan Herrera diu que no votarà perquè no es demana per l'opció federalista... senyor, si no és independentista voti que no! els verds segueixen a la seva lina politica "una mica de tot i no gaire de res". I el PP qualifica a les consultes de patxanga... patxanga és el que tindran constantment a Espanya quan ja no hi siguem.
Així doncs, i vist el panorama, diumenge que farà un dia fantàstic i caldrà sortir al carrer una vegada més, a fer sentir la nostra veu, a empènyer el país cap a la llibertat i a pressionar als polítics del "si però no" a treballar per la independència de Catalunya. Cal votar per què no tot i no ser vinculant és clau, és clau per fer força com a societat pel que volem, per fer-nos sentir en un únic crit, perquè per una vegada empenyem tots en la mateixa direcció. Les conseqüències seran moltes, i totes positives, aquest és un exercici de democràcia, -aquesta que encara no ha arribat al nostre pais- hem de poder decidir què el que volem pel futur del nostre país. Pots votar que si o votar que no, això no és important, el que és important és que hi siguis, i que facis sentir la teva veu, així que diumenge, tots a votar!
La diferencia entre una democràcia i una dictadura,
és que en la democràcia pots votar abans d'obeïr les ordres.
-Charles Bukowski
